Notícia de "Público"
Sembla evident la voluntat del legislador respectada en la darrera reforma estatutària (2005) d’emparar la pluralitat de denominacions per a la qual cosa oficialment es coneix ara com a Comunitat Valenciana. A la pràctica, però, no és així. Si alguna cosa ha caracteritzat el PP valencià en els anys de la seva hegemonia han estat els seus intents res subtils de revocar la legislació vigent.
L’etapa més dura, en aquest sentit, va ser probablement la primera legislatura d’Eduardo Zaplana (1995-1999). En aquella època va tenir lloc, per exemple, la instauració de la censura prèvia en els manuals escolars de primària i secundària. L’objectiu era eliminar termes com País Valencià o referències explícites a la comunitat lingüística catalana.
Una lacerant paradoxa
Cal bregar, llavors, amb la lacerant paradoxa que un corónimo que figura en les sigles dels principals partits d’esquerra (PSPV, EUPV, ERPV), dels sindicats majoritaris (UGTPV, CCOOPV i STEPV), i d’una infinitat de organitzacions socials i culturals estigui perseguit a l’arena pública.
Tampoc cal pensar, com creuen alguns, que País Valencià sigui un rètol a la mida dels nacionalistes. És un terme habitual en el camp de l’esquerra al llarg del segle XX, i de fet en la Segona República el van utilitzar els redactors dels tres projectes d’estatut d’autonomia existents: el de la CNT, el d’Esquerra Valenciana i el de Izquierda Republicana.
En el fons, el que no suporta el PP és la connotació de modernitat que té el terme País Valencià. Per això la persecució no pot parar.
El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la indisoluble unidad de la nación española, como expresión de su identidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunidad Valenciana.