Juan José Millas
Jo vull estar imputat, com camps, per ser feliç, per riure amb la franquesa amb què riu ell, per divertir a l’entrada i a la sortida dels jutjats, perquè la gent em aplaudeixca i em gelegi com un actor de moda, perquè l’alcaldessa de València o qualsevol altra es mori per acompanyar, del braç, als tribunals de justícia. Tinc dret a ser feliç, a que em regalin vestits i entrades per al circ, el mateix que a la meva senyora i els meus fills. Jo vull que els meus defectes es facin públics i que a la gent li semblin normals, de la mateixa manera que sembla normal no utilitzar per res la targeta de crèdit .
- Estimada, et t’agafe dotze mil euros de la caixa de la farmàcia, per fer unes jaquetes.
- Vale, cor, però no demanis factura, que estic de papers fins al barret.
Jo vull que les bosses de plàstic amb les que la gent em veu anar i venir pel carrer estiguin plenes de bitllets de 500 euros i no de mongetes verdes o enciams. Jo vull pagar al comptat els meus viatges a Sud-àfrica (8.000 euros) i retornar 300.000 en bitllets de 50 sense que a ningú li sembli estrany. Què passa? Són obligatòries les transferències? Jo vull estar a gust amb mi
mateix, amb la meva consciència, com Trillo, que no té remordiment per això del Yak 42. El mal és que jo no he estat implicat en res estrany, ni en estafes, ni en morts, ni en suborn, ni en maquinacions per alterar el valor de les coses, només en petites misèries, en tonteries d’estar per casa, a mesquineses que no criden l’atenció dels jutges, que no van a enlloc.
I per això, sospito, pateixo de tants problemes de consciència i de tantes dificultats per ser feliç. No tinc amiguets com El Bigotes, com Correa, no freqüento els baixos fons. Del treball a casa i de casa a la treball, gossa vida. Per això Rita Barberá no em truca per acompanyar al jutjat i fer unes rialles pel camí, com els actors quan travessen la catifa vermella. Jo vull ser un xoriç, no per els vestits, ni per els viatges a Sud-àfrica ni per als 300.000 euros que em donen un dia i torno al següent en bosses del supermercat, sinó perquè la gent em vulgui més.
